Magnífica masia fortificada en venda, datada al 1700 amb 2.277 m2 construïts, a reformar en la seva totalitat. Alt Empordà. Girona. Espanya.

Magnífica masia fortificada a reformar en la seva totalitat, situada al cim d'un turó, amb vistes privilegiades del seu entorn i del mar.

Amb infinitat de possibilitats de desenvolupament, tant particular com a negoci.

Accés a les platges a 1 km. Llum a peu de finca i aigua de pou. Bon accés a la propietat, a prop de tots els serveis municipals i d'oci.

Prop d'on s'aixeca avui la població de Llançà, es trobava l'antiga ciutat de Deciana, fundada l'any 218 a. C., pròxima a la via romana que al Rosselló es bifurcava i travessava els Pirineus pels ports muntanyosos de la Massana i el Portús. Després de la destrucció d'Empúries, a mans de Hasting i els seus normands, l'any 862, els habitants de les costes de l'Empordà, per por de les incursions dels pirates sarraïns, es desplacen de la costa cap a l'interior, i així la vila de Llançà va ser aixecada prop del mar, però gairebé totalment amagada.

En els pergamins del segle X de Sant Pere de Roda, es denomina com Vall Lanciana o Vall Lanciani, que recorda el vell nom de Deciana, del que es creu que va derivar l'actual Llançà.

A la primavera de 1344, Ramon Berenguer, segon comte d'Empúries de la segona dinastia, es va revoltar contra el rei d'Aragó, Pere IV. El comte va empresonar a Llançà molts cavallers del Rosselló, que defensaven al monarca. Inesperadament, Pere IV es va presentar a Figueres i va processar el comte d'Empúries, atorgant-li finalment el perdó gràcies a les peticions familiars.

En 1659, amb la Pau dels Pirineus, els francesos van reclamar Llançà i pretenien establir la frontera al cap de Creus, però més tard es va situar en el cap de Cervera.

En 1692 es va construir la capella del Port.

A mitjan segle XVIII, sota l'advocació de Sant Vicent, es va construir l'actual temple parroquial sobre les restes d'una vella església romànica que des de l'any 974 pertanyia a la jurisdicció de l'abat de Sant Pere de Roda.

Entre els anys 1718 i 1720 es va desenvolupar l'economia amb l'explotació del vi i de l'oli. Que es creï és on la masia s'amplia i té adquireix un major protagonisme en l'economia del municipi.

El 1787 es parla d'un miler d'habitants en el municipi. En 1793, quan els francesos van voler conquerir Roses, van ser vençuts en Llançà. Com a record de tot aquest passat històric, només queda l'església parroquial barroca del s. XVIII i la torre romànica del s. XIII o XIV.