Masia amb una superfície de 268 hectàrees de terres al Lluçanes

La finca està situada a la comarca d'Osona, a cavall entre els termes municipals de Sant Boi de Lluçanès, Sora, i Orís.

Geogràficament es troba al límit nord entre la Depressió Central Catalana i el Pre-Pirineu.

La finca té una superfície total de 267,68 ha. Aquesta superfície ha estat calculada a partir del plànol topogràfic realitzat per topògraf (5 d'octubre de 1994).

La finca es troba en una posició elevada, a una cota intermitja entre la Plana de Vic i l'altiplà del Lluçanès: cotes d'entre 680 i 960 m sobre el nivell del mar. La finca presenta una part central de relleu pla, amb replans en posició elevada que són ocupats principalment per espais de conreu i pastura. En els extrems el relleu que envolta el replà central es torna escarpat, amb vessants majoritàriament amb orientació d'obaga i recoberts de massa forestal.

A la finca es combinen els usos forestal i agrícola-ramader, amb una major presència del primer en proporció de superfície però major importància del segon en l'explotació del conjunt de la finca.  

Les formacions forestals que predominen són: les rouredes de roure martinenc, els alzinars i les pinedes de pi roig. Aquestes formacions sovint apareixen formant boscos mixtos de roure (Quercus humilis), pi roig (Pinus sylvestris), alzina (Quercus ilex) i altres frondoses, majoritàriament apareix l'auró (Acer opalus), l'auró (Acer campestre) i l'auró negre (Acer monspessulanum).

Altres espècies de coníferes que apareixen són la pinassa (Pinus nigra), procedent d'una repoblació feta fa 50 anys, i el pi blanc (Pinus halepensis), que apareix en els llocs més secs.

Entre les espècies de frondoses apareixen com a acompanyants; l'auró (Sorbus aria), el freixe (Fraxinus excelsior), el trèmol (Populus tremula), el til·ler (Tilia platyphyllos) i el cirerer (Prunus avium).

Bona part d'aquests boscos tenen un aprofitament silvopastoreo, s'aprofiten des d'un punt de vista de producció ramadera a més de la producció forestal amb la pastura del bestiar dins del bosc, aprofitant l'estrat herbaci i arbustiu.

Les àrees de pastura corresponen majoritàriament a antics terrenys de cultiu que es destinen exclusivament a la producció de farratges i que aprofitament com a pastures, directament pel bestiar.

Una superfície considerable està ocupada per les edificacions que es descriuen en el paràgraf anterior i per la làmina d'aigua corresponent a petits embassaments de reserva d'aigua.

La superfíciede la finca que es destina acadascun dels usos, així com la seva proporció en el conjunt de la finca es resumeix en la següent taula.

Ús del sòl Superfície (ha)% Edificat .................................. 0,4961 ...... (0,2%)

Làmina d'aigua ........................ ..0,4633 ...... (0,2%)

Cultius .................................. ..14,6559 ....... (5,5%)

Pastures .................................... 38,9469 ... .. (14,5%)

Pinedes. ................................. 113,3039 ... .. (42,3%)

Roureda ....................................23,1948 ... .. (8,7%)

Encinar ................................. .. 40,8186 .... (15,2%)

Erms i matolls ..........................35,8070 ... .. (13,4%)

Total: 267.6864 100,0%

Explotació agrària. A la finca es duu a terme una important activitat en el sector agrari, incloent-hi les diverses branques d'aquest:

• Explotació ramadera: l'explotació ramadera consta d'un ramat de 100 caps de bestiar boví que pastura tot l'any a la finca en règim extensiu i una granja de bestiar porcí en règim intensiu.

• Explotació agrícola: l'explotació agrícola se centra en la producció de farratge que es consumeix dins de la pròpia finca per a l'alimentació d'un ramat de 100 caps de bestiar boví.

• Explotació forestal: la base d'un Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal, aprovat pel Centre de la Propietat Forestal amb el nº 583 i vigent fins a l'any 2019.

• Explotació cinegètica, la finca es va constituir en un APC independent, amb número B-10351.

• Explotació d'altres recursos: a la finca s'ha constituït una àrea de recollida de tòfona reservada.

La xarxa de camins existent permet l'accés a tots els sectors de la finca. Els camins existents sumen una longitud de 21 km, que repartida segons els diferents tipus de camí resulta:

Tipus de camí Longitud Inici 1,7 km

Primari 1,5 km

Secundària 10,0 km

Desembosc 7,8 km

TOTAL 21,0 km La classificació dels camins en els tipus diferenciats respon als següents criteris:

Camí principal: camins que condueixen a les cases de la finca, i els que permeten la connexió amb finques veïnes. Aquests camins estan pavimentats en bona part de la seva longitud.

Camí primari: camins que donen accés a l'habitatge i permeten la connexió entre les diferents parts de la propietat. Són camins sense pavimentar.

Camins secundaris: són camins que permeten la circulació general per la finca, comuniquen amb finques veïnes i vertebren la xarxa de camins de desembosc.

Camins de desforestació: són camins que han de servir per donar accés a la maquinària i operaris en les diferents unitats on s'hagin planificat la realització de treballs.